Hola mainada, soc la Lorena i aviat obriré la meva aula. Ja en tinc ganes! Així que posi els peus a l’aula obriré la finestra per què entri el solet. Tot seguit saludaré a les joguines: les caixes de música, les nines, els jocs de construcció, els cotxes, les pintures, els instruments. Diré bon dia als penjadors on pengem la jaqueta, a les taules, a les cadiretes. Tot estarà endreçat i silenciós però la veritat és que m’agrada molt més quan això està ple de menuts que es belluguen, que juguen i que participen en tot el que fem.
Sabeu quin és el nom de l’aula? Les papallones. I ara us explicaré perquè. De petita m’agradaven molt els animalons: els grans i els petits, els peluts i els pelats, amb plomes i sense plomes. A casa hi tenia un gat, un gos, un peix, un ocell, una tortuga i una papallona. Un dia els meus pares em van dir: “Lorena, no podem viure amb tants animals. Això ja no sembla una casa sinó un zoo. Tria un sol animal i serà la teva mascota”.
Em va costar molt decidir-me però finalment em vaig quedar la papallona. Sabeu per què? Perquè les seves ales eren vermelles, verdes, blaves, grogues i de tots els colors. A
més, quan volava semblava que ballés.
Cada tarda, quan plegava de l’escola, anava a buscar la papallona i la portava al parc.
Mentre jo berenava i em gronxava, ella voleiava entre les flors.
Bé, ara ja coneixeu la història. Obriu bé els ulls i les orelles que us espero a l’aula de les
papallones.
SILVIA RICART
Conte contes
