Senzill i de molt valor
Des de la primera infància els nens necessiten una persona de referència que els cuidi, que es preocupi de les seves necessitats i que estigui pendent de les seves emocions.
Quan el nen és petit i encara no té capacitat de pensar per ell mateix, el cervell del nen és el dels seus pares, així com també les emocions. Això vol dir que part del que anirà pensant el nen sobre el que li passa i la seva situació és el que pensen els seus pares, que són les persones que tenen més proximitat afectiva amb l’infant.
Així els adults transmetem als nostres fills la tendresa que sentim per ells, l’alegria de veure’ls després d’unes hores de separació, la il·lusió quan veiem que aconsegueixen coses noves, que aprenen i que es van fent grans, van madurant i evolucionant molt més ràpid del que nosaltres ens imaginàvem.
El nostre fill es va nutrint de totes aquestes il·lusions i pensaments optimistes, i li donen la força i l’energia per seguir avançant.
El mateix succeeix amb la forma de comunicació, les paraules i els missatges que utilitzem amb els infants, les respostes davant d’una actitud negativa, l’ús de missatges positius o negatius, que afavoreixen un creixement sa o més difícil.
Pel que fa a la relació emocional i la forma de comunicació amb l’infant, és ben sabut que:
- El contacte físic a través de petons, abraçades, carícies, pessigolles, massatges… aporta benestar al nen.
- És molt sa psicològicament utilitzar més missatges positius (Que bé!, Ja veuràs com pots!, A veure si ho aconsegueixes!) que no pas negatius (no corris, ets lleig).
- És preferible no anticipar coses dolentes, encara que pensem que serà d’aquella manera (a veure si avui tampoc menges?).
- No seria bo condicionar el carinyo que nosaltres sentim cap als nostres fills per la seva conducta, dient-els-hi que si no fan una determinada cosa no els podem estimar, perquè ho diuen els seus pares i s’ho prenen al peu de la lletra, i això els pot provocar malestar.
Aquestes coses senzilles, que de ben segur els hi oferim quan estem amb ells, és el que els hi dons seguretat i els fa feliços.
Anna Ricart
Psicòloga infantil
