La Núria és una noia….. Com us ho diré? Ni gran ni petita. Li agraden molt les sopes i els iogurts però encara li agraden més els peixos. No vull dir aquells peixets que ens donen a casa per sopar sinó els que viuen a la bassa, els que fan xip-xap a l’aigua freda del riu i els que neden al fons del mar. A la seva habitació, hi té una peixera amb tres peixets. Ella els dóna engrunes de pa per què se’l mengin i sempre els conta abans d’anar a dormir: un, dos i tres. Tres peixets hi ha a la peixera. Aleshores li ve una son molt dolça i dorm fins l’endemà al matí. Quan surt el sol es desperta, esmorza, es vesteix i se’n va a buscar peixos de tots els colors.
De bon matí la Núria busca peixos de tots els colors i és per això que se’n va a la bassa.
Sent algú que fa bombolles i diu ben fort: “Peix peixet, vols venir amb mi a la Mimosa?” Un peixet vermell com els tomàquets treu el cap i la segueix.
De bon matí la Núria busca peixos de tots els colors i és per això que se’n va al riu. Sent com algú es mou entre les pedres i diu ben fort: “Peix peixet, vols venir amb mi a la Mimosa?” Un peixet groc com les llimones treu el cap i la segueix.
De bon matí la Núria busca peixos de tots els colors i és per això que se’n va al mar. Puja en una barca i veu alguna cosa que salta. ”Peix peixet, vols venir amb mi a la Mimosa? ”diu ben fort. De seguida un peixet verd com l’herba treu el cap i la segueix. Tres peixets li van al darrera, tres peixets, com a la peixera.
SILVIA RICART
Conte contes
