Què fem amb les rebequeries?
Aquest comportament apareix al voltant dels dos anys, en una edat en que el nen i la nena necessiten manifestar les seves preferències i la seva identitat. És la fase del cicle evolutiu en que juguen a sortir-se amb la seva i per aquest motiu necessiten: una actitud segura i constant dels adults que estan al seu voltant, manifestant-li clarament el que poden fer i el que no.
COM ACTUAR EN AQUESTES SITUACIONS
Quan volen cridar l’atenció o aconseguir alguna cosa amb una rebequeria:
- Canviar de tema ràpidament, parlar de qualsevol altra cosa, que ell o ella vegin que esteu relaxats, que no us vegi angoixats pel que esta fent. Intenteu donar-li la volta i distreure’l amb qualsevol cosa que el sorprengui.
Si segueix amb la rebequeria?
- Intenteu no fer-li cas i que no tregui res a canvi.
I si la conducta segueix?
- Digueu-li que no esteu contents i mostreu-li una cara seria i enfadada.
- Asseieu-lo un minut en una cadira, apartat d’allà on esteu vosaltres, que no sigui un lloc fosc i allunyat, però avorrit, dient-li que quan es tranquil·litzi es podrà aixecar.
També cal tenir en conte:
- Se’l pot advertir una vegada, però no més.
- No parlar de la rabieta davant seu en to de preocupació, ni mentre dura, ni recordant-ho al cap d’una estona.
- Quan està més tranquil i relaxat, quan té un comportament positiu i propi de la seva edat marcar clarament la diferència perquè vegi que ara si que esteu contents.
- Si se li pot donar alguna recompensa (caramel, sortida…) qualsevol cosa que li agradi, sempre després d’haver-se portat bé. Cal tenir la mateixa reacció davant de la gent o en qualsevol situació.
- És important que el pare i la mare actuïn en consens i es recolzin mútuament.
- Al principi, quan nosaltres hi posem el límit, les rebequeries poden ser més fortes, però si ell capta la nostra seguretat, al cap d’uns dies anirà disminuint.
- No condicionar mai l’afecte. No dir-li “no t’estimo, no t’estimaré…”
